23.1.18

[ESDEVENIMENT] Inscripció oberta al "Simposi Interioritat Compromesa" organitzat per la Plataforma País Conscient

“EL PAÍS CREIX QUAN LES PERSONES CREIXEN”

En el moment que viu el país, com aplicar al canvi social, personal i organitzatiu l’energia del silenci interior?

Aquest simposi posarà en comú les experiències de persones que han reeixit en el maridatge de la consciència amb el compromís social, per tal que ens inspirin noves maneres de ser i de fer.

Coneixerem exemples significatius en l’àmbit de l’empresa, la cultura i l’educació, amb ponències i debats participatius al voltant de casos reals.



Com alinear l'empresa amb l'actual canvi de paradigma social i empresarial? Com propiciar la corresponsabilitat de les persones clau en l'àmbit corporatiu, social, ambiental..., tot afavorint l'evolució i creixement de l'organització i la societat en general?

Per trobar respostes contrastades, us animem a assistir al "SIMPOSI INTERIORITAT COMPROMESA" previst a Barcelona els dies 3 i 4 de Febrer, on referents de l'àmbit empresarial i organitzatiu mostraran com des d'una perspectiva diferent és fàcil avançar i millorar envers allò que és òptim.

Descobrirem la manera com altres empresaris aconsegueixen que el silenci interior activi les potencialitats dels professionals, reforçant el seu compromís amb la feina i la societat.

El Simposi l'organitza la Plataforma País Conscient, que difon i promou el Pla Nacional de Valors amb el suport de la Fundació Ineval, de la mà dels reconeguts: Josep Maria Mallarach (Medi Ambient), Idili Lizcano (Empresari d'Alqvimia), Jose Luis Escorihuela (Ulises, El Camino del Elder), Xavier Guix (Psicòleg), Jordi Griera (Lideratge), Xavier Melloni (Interioritat)... entre d'altres.


PROGRAMA




DISSABTE MATÍ, DIA 3 DE FEBRER DE 2018

08:45 – REGISTRE D’ASSISTENTS I ENTRADES IN-SITU.
09:30 – PRESENTACIÓ DE PAÍS CONSCIENT I INAUGURACIÓ DEL SIMPOSI, A CÀRREC DELS REPRESENTANTS DE LA PLATAFORMA I DE GASPAR HERNÀNDEZ.

ORGANITZACIONS
10:00 – XAVIER GUIX – “LIDERATGE PERSONAL, EL PAS PREVI AL COMPROMÍS”
10:30 – JORDI GRIERA – “LIDERATGE NATURAL PROFUND”
11:00 – COL·LOQUI SOBRE LES DUES PONÈNCIES ANTERIORS
11:45 – PAUSA CAFE
12:15 – JOSEP MARIA MALLARACH – “UNA ÈTICA PER A UNA SOSTENIBILITAT ECOLÒGICA FORTA”
12:45 – IDILI LIZCANO -“LA TRANSFORMACIÓ CAP A UNA EMPRESA DE NOU PARADIGMA”
13:15 – COL·LOQUI SOBRE LES DUES PONÈNCIES ANTERIORS
14:00 – FI DEL PROGRAMA MATINAL
14:00 – 15:30 – PAUSA PER ANAR A DINAR (CADASCÚ PEL SEU COMPTE)
15:30 – 16:00 – INSCRIPCIONS I LLIBRERIA OBERTA

DISSABTE TARDA

CULTURA I SOCIETAT
16:00 – AGNÈS RAMOS I NIL RODA – “LA CRIDA DELS JOVES”
16:45 – JOSÉ LUIS “ULISES” ESCORIHUELA – “INTERIORIDAD Y SER COLECTIVO”
18:15 – PAUSA
18:45 – NATXO TARRÉS – “ACTIVISME CULTURAL”
19:30 – FI DEL PROGRAMA DE LA TARDA

DIUMENGE MATÍ, 4 DE FEBRER DE 2018

EDUCACIÓ
09:30 – RECEPCIÓ
10:00 – XAVIER MELLONI – “LA INTERIORITAT AL COR DE LA REALITAT”
11:00 – BERTA MENESES – “LA INTERIORITAT A L’EDUCACIÓ”
12:00 – PAUSA
12:30 – BRIGITTE HANSMANN – “LA RELACIÓ DEL COS AMB EL CAMP GRAVITATORI”
13:00 – MARTA BURGUET – “LA INTERIORITAT PER A DESPLEGAR L’ ÉSSER”
13:45 – DEBAT DE CONCLUSIONS DEL SIMPOSI
14:30 – COMIAT

Més informació i inscripcions

[ACTE] Daniel Faura parla aquest dijous a les 13h sobre frau i corrupció



Dia: 2018.01.25
Hora: 13.00 h.
Lloc: Sala d'Actes ESCI. C. Pujades, 1
Inscripció

El frau i la corrupció són dos mals endèmics que afecten de forma directa a la societat i a l’estat benestar del país. És per això que s’han de tenir en compte les diferents mesures per detectar aquesta problemàtica en els diversos sectors que afecta, i conèixer l’origen i els motius d’aquests comportaments delictius.

El control intern es posiciona com una de les millors opcions per prevenir i detectar comportaments il·legals dintre d’una corporació pública o privada. D’altra banda, el sector públic té unes senyals d’alerta i unes àrees de risc pròpies que s’han de revisar de forma més exhaustiva. La implicació de l’auditor en aquestes temàtiques contribueix a la detecció del frau i atorga seguretat als estats financers assegurant que no tenen incorreccions materials.

El proper dijous 25 de gener i dins de l'assignatura d'Auditoria,, Daniel Faura, president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya, abordarà tots aquest temes a la conferència oberta a tota la comunitat ESCI-UPF: frau i corrupció.

[JORNADA] Dimarts que ve: Jornada de transferència de bones pràctiques de les empreses guanyadores Premis Respon.cat 2017

logoPremisResponcat_2017
  • Dimarts 30 de gener se celebrarà la Jornada de Transferència de Bones Pràctiques de les empreses guanyadores dels Premis Respon.cat 2017 a ESCI-UPF
  • La jornada servirà per a conèixer en profunditat les Bones Pràctiques de les empreses guanyadores dels Premis Respon.cat 2017 amb tallers simultanis per a cada categoria

ESCI - UPFEn la Jornada de Transferència de Bones Pràctiques de les empreses guanyadores dels Premis Respon.cat les iniciatives guanyadores del Premis Respon.cat 2017 dinamitzaran tallers simultanis en què representants de cada iniciativa mostraran el desenvolupament de les Bones Pràctiques que duen a terme.

Programa de la jornada

9.00h Benvinguda i presentació de l’acte 
  • Dr. Josep Santacreu, president de Respon.cat i conseller delegat de DKV Assegurances
  • Sr. Narcís Bosch, gerent del Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya
9.05h – 10.15h Presentació bones pràctiques desenvolupades per les organitzacions premiades
Modera: Josep Maria Canyelles, coordinador de Respon.cat
10.15h – 11.30h Tallers simultanis: coneixent en profunditat les bones pràctiques i iniciatives premiades
Celebració de tallers simultanis, dinamitzats per representants de cada iniciativa premiada, i en el qual es podrà aprofundir en les bones pràctiques i iniciatives premiades en cada cas
  • Ana Palencia, directora de Comunicació i RSC Unilever Espanya
    • Premi Respon.cat a la trajectòria del compromís en RSE per a empresa gran [vídeo].
  • Ramon Novell, Co director general Cafès Novell
    • Premi Respon.cat a la trajectòria del compromís en RSE per a empresa petita i mitjana [vídeo].
  • Maria Lluïsa Benlloch, responsable de Comunicació Interna de Novartis
    • Reconeixement Respon.cat al programa empresarial de voluntariat [vídeo].
  • Gemma Sivill, directora de la Fundació Pro Penedès
    • Reconeixement Respon.cat als territoris socialment responsables: Alt Penedès, representat per la Fundació Pro Penedès [vídeo].
  • Joaquím Genescà, propietari i gerent de Xocolates Genescà
    • Reconeixement Respon.cat a la gestió de la diversitat d’origen [vídeo].
  • Parlament de Catalunya
    • Reconeixement Respon.cat a les bones pràctiques empresarials de reforma horària:  [vídeo].
Data: 30 de gener de 2018
Horari: 09.00h a 11.30h
Lloc: ESCI-UPF (Passeig Pujades 1, Barcelona)
Cal inscripció prèvia en aquest enllaç

Entrades relacionades:
Premis_Respon.cat2017_agrupat_2MEDIAPARTNER

El Fòrum Econòmic proposa un nou índex per mesurar l'acompliment econòmic de forma més inclusiva

  • La cimera de Davos alerta del repartiment desigual de la recuperació mundial
  • Espanya ocupa el lloc 26 entre els 29 països desenvolupats inclusius
El Fòrum de Davos ha posat en marxa un Índex de Creixement Inclusiu que té en compte altres indicadors per valorar l'evolució de les economies com la possibilitat de trobar feina, l'esperança de vida, els ingressos mitjans dels llars, la taxa de pobresa, l'ús de carbó de l'economia o el pes del deute públic, entre d'altres.

Segons aquestes dades, Noruega és el país més inclusiu, amb millores constants tant en els nivells de desenvolupament, com en la incorporació dels més endarrerits en la recuperació i en la sostenibilitat del seu model de creixement. El segueixen Islàndia, Luxemburg, Suïssa i Dinamarca. Entre els emergents, destaca el bon acompliment de Lituània, Hongria, Letònia i Polònia.

Espanya no surt ben parada en el nou índex: ocupa el lloc 26 dels 29 països desenvolupats, per sota del lloc 23 que ocupa en termes de PIB per càpita i només per davant d'Itàlia, Portugal i Grècia. En contra seu juga l'elevada taxa d'atur, l'alta taxa de pobresa per als estàndards d'un país desenvolupat, un deute públic que gairebé equival al 100% del PIB, la desigual distribució dels ingressos nets i una baixa taxa d'estalvi.


Han estat diversos els intents de substituir el Producte Interior Brut (PIB) com la principal forma de mesurar l'acompliment econòmic dels països, encara que fins ara tots han estat en va. El que proposa el WEF és que el PIB sigui un més i no l'únic dels indicadors a tenir en compte per analitzar l'evolució de les economies, de manera que les autoritats siguin conscients de les deficiències de les seves actuals polítiques i li posin remei, segons l'aspiració de l'informe. "Com moltes economies han experimentat i l'índex de desenvolupament inclusiu demostra, el creixement és una condició necessària però no suficient per elevar el nivell de vida de la gent", recalca. "Els líders polítics i empresarials no haurien de confiar en que un creixement més alt sigui la panacea per les seves frustracions socials, incloses les de les generacions més joves que han sacsejat la política de molts països en els últims anys", subratlla el WEF.
 
De moment, cap Govern ni organisme internacional, que són els que mes a mes, trimestre a trimestre i any a any supervisen l'evolució de les economies, ha mostrat la seva voluntat de canviar la forma de mesurar el desenvolupament econòmic.

Elaborat a partir de la notícia de El País

Informe d'Intermón Oxfam: Governar per a les elits. Segrest democràtic i desigualtat econòmica


  • Malgrat que l’espanyola és una de les economies de la UE amb major creixement, els increments de renda es concentren en mans d’una minoria. 
  • Després de Bulgària, Letònia i Lituània, l’espanyol és el sistema fiscal menys redistributiu de la UE.
Què passa quan un Govern deixa de preocupar-se pel benestar dels seus ciutadans per servir als interessos d'una minoria acabalada? És una pregunta retòrica: sabem quina és la resposta. Hi ha grups amb gran poder econòmic, empreses i individus, que influeixen sobre les institucions i que, de vegades, fins i tot les 'capturen', aconseguint tractes a favor d'unes elits en la definició de lleis i normatives. Són privilegis per a uns pocs, mentre l'esforç, sobretot la càrrega fiscal, recau sobre la gran majoria.

Com cada any, el Fòrum Econòmic Mundial es reuneix a Davos. Del 22 al 25 de gener de 2014, els principals líders financers, empresarials i polítics del món analitzaran els problemes més urgents que enfronta el planeta.

Intermón Oxfam ha presentat un informe en el qual s'exigeix als líders que acordin un objectiu de reducció urgent de la desigualtat, no només pel seu impacte negatiu en termes econòmics i de justícia social, sinó per l'amenaça que l'increment de la desigualtat suposa per a l'exercici d'una veritable democràcia basada en el interès de la majoria. A través de l'informe "Governar per a les elits", es denuncia que l'augment de la concentració de poder genera una riquesa extrema que perpetua la desigualtat, suposa una amenaça per a un model social basat en la inclusió i igualtat d'oportunitats i posa en perill els sistemes democràtics.

Durant el segon semestre del 2017, l’economia espanyola va recuperar el nivell de Producte Interior Brut previ a la crisi, donant per superats deu anys de recessió i recuperació econòmica amb un enorme cost social. No obstant això, aquesta recuperació no ha servit per reduir la bretxa de desigualtat que la crisi econòmica va engrandir i que els anys de creixement no han atès. En una societat desigual com la nostra, els beneficis de la recuperació econòmica s’estan distribuint injustament: malgrat ser una de les economies de la Unió Europea amb major creixement, la major part dels increments de renda s’estan quedant en mans d’uns pocs, en detriment de la majoria de la població. Avui Espanya és una societat més desigual i més injusta que abans de la crisi. I la recuperació no està ajudant a revertir aquesta situació.

També recomanem l'article "¡Son el 1%!", de Joaquín Estefanía, que és el pròleg de l'informe de Oxfam Premiar el trabajo, no la riqueza.

  • El 10% més pobre ha vist disminuir la seva participació en la renda nacional en un 17%, mentre que la del 10% més ric ha augmentat en un 5%
  • La recuperació econòmica ha afavorit quatre vegades més als més rics que als més pobres
  • A major participació en la renda nacional del 10% més ric, més persones vivint en risc de pobresa
  • i exclusió social
  • L’1% més ric de la població concentra 1 de cada 4 euros de la riquesa espanyola
  • En l’últim any l’1% més ric va capturar el 40% de tota la riquesa creada; el 50% més pobre tot just el 7%
  • 7 de cada 10 espanyols pensen que la distància entre rics i pobres és massa gran
  • Mentre la remuneració de les persones treballadores no ha recuperat encara els nivells previs a la crisi, els beneficis empresarials ho van fer fa dos anys
  • Els beneficis empresarials van créixer el 2016 un 200,7% mantenint una tendència a l’alça des del 2013, mentre que el cost laboral per treballador està estancat des del 2012.
  • Fins i tot en els pitjors anys de la crisi, el 2012 i 2013, la diferència salarial entre els que cobren més i els que cobren menys es va ampliar

Premiar la feina, no la riquesa

Per posar fi a la crisi de desigualtat, hem de construir una economia per als treballadors, no per als rics i poderosos.

2.1.18

El compromís de minimitzar el canvi de mòbil

  • He renovat el mòbil, després de set anys de l'anterior. 
  • M'ha calgut fer-ho per extrema lentitud de l'aparell, coincidint amb el reconeixement per part d'Apple d'alentir els mòbils antics.
L'impacte dels aparells tecnològics és enorme. Els professionals també hem de tenir una actitud que també incorpori la responsabilitat social i la sostenibilitat en les nostres compres i en la renovació dels aparells tecnològics. Per això crec que em correspon retenir la informació del meu comportament sobre aquest punt per tal de poder-ho gestionar adequadament i poder informar-ne transparentment. Al 2010 vaig formular per escrit un compromís professional de minimitzar el canvi de mòbil, actualitzat posteriorment: El compromís de minimitzar el canvi de mòbil.
 
Aquest octubre passat vaig canviar l'iPhone 3 per un nou aparell iPhone 8, ja que la lentitud de funcionament l'havia fer inhàbil per a un ús professional. Tenia la convicció que a cada actualització anava més lent i tot semblava que formava part de l'obsolescència programada. Tot just fa uns dies, Apple ho ha reconegut i s'ha disculpat pel "malentès" dels iPhone alentits [ca][es]. S'hi han referit com un "malentès" perquè consideren que la mala pràctica ha estat merament informativa, de transparència, ja que no havien explicat mai que realment provocaven l'alentiment però que tenien raons per fer-ho per a poder allargar la durada de les bateries i evitar-ne l'apagament sobtat per caiguda del voltatge. 

Tinc mòbil des del març del 1997 i en aquest període de 21,02 anys he disposat de 9 aparells diferents de telèfon mòbil, fet que suposa una mitjana a dia d'avui de 2,34 anys per unitat. Sense comptar el mòbil actual, que la fa baixar, la mitjana ha estat de 2,60 anys per aparell. Aquesta és la mitjana actualitzada:
 
 
Vaig actualitzant aquest càlcul per tenir una noció precisa de quin ús en el temps dono a aquests aparells. A més, aporto la dada subjectiva del motiu del canvi de cada unitat:

1) 1999: ple desfasament de l'aparell;
2) 2000: substitució per mòbil d'empresa
3) 2002: raons de salut (l'ús intensiu de l'aparell em produïa mal de cap)
4) 2004: fi vinculació empresarial
5) 2006: per desperfecte
6) 2007: per a disposar d'un terminal que unifiques telèfon i palm
7) 2011: necessitat de compatibilitzar el terminal amb el canvi de SO a Apple 

26.12.17

Els nazis anormals que havíem de ser esterilitzats i desinfectats hem guanyat. Reflexió postelectoral

La gent anormal, nazis, que hauríem d'haver estat desinfectats o, millor encara, els nostres pares, esterilitzats, hem guanyat les eleccions. Quin país més estrany, no?

Les persones que defensen pacíficament, per vies polítiques i cíviques, amb una capacitat extraordinària de mobilització, hem estat titllats de nazis durant tots aquests darrers anys, curiosament per part de representants de partits que són hereus del veritable feixisme i per part de persones amb entorns familiars gràvids d'adhesions totalitàries.

Ens han dit que no som prou catalans o potser que no som dignes de ser-ne perquè ser català és emocionar-se amb les victòries de 'la roja' i pensar en català però dir 'te quiero' en espanyol [Albiol, PP]. S'han fet campanyes mediàtiques per fer mal a professionals i empreses que s'han posicionat per la democràcia o bé que no han mostrat la seva adhesió incondicional al cop d'estat del 155.

Resulta que les persones que defensen que el seu país es pugui autogovernar amb plenitud, és a dir, de manera sobirana, respectant democràticament la voluntat de la seva societat, hem estat tipificats com a anormals. I també s'ha dit que convindria esterilitzar [Nart, Cs] la gent que no compleix els estàndards de la normalitat per a evitar que escampin la seva llavor genètica. Però això no és nazisme, no...

Ves per on que els que tenim la convicció que no cal que ens governin des de fora del país hem estat caracteritzats com una infecció i, per tant, ens haurien de desinfectar [Borrell, PSOE].

Són afirmacions pròpies de forces polítiques poc assimilables a un entorn democràtic, poc basades en el respecte entre els condendents polítics, i literalment orientades a extirpar els rivals de la confrontació política.

I certament han extirpat els rivals, empresonant o obligant a l'exili de manera completament arbritrària al govern legítim i als líders de l'activisme socials, amb acusacions de violència que no guarden cap correlació amb la realitat i que suposen la màxima perversió en la utilització de la justícia i les institucions de l'estat per als propis interessos partidistes. 

Malauradament, ja estem tan acostumats a expressions i capteniments tan desmesuratss que els estem normalitzant. Almenys, hi ha dues notícies positives: han hagut d'acceptar la realitat del volum de l'espoli fiscal i la falsedat de la majoria silenciosa!

I per acabar, dos microcontes:

25.12.17

#NoPensoCallar Amnistia Internacional




[ca] Amb motiu del Dia Internacional dels Drets Humans, Amnistia Internacional va presentar a la Fundació Antoni Tàpies, a Barcelona, l'exposició "No Penso Callar", una mostra de més de 30 il·lustradors/es sobre la llibertat d'expressió. Més informació.

[es] Con motivo del Día Internacional de los Derechos Humanos, Amnistía Internacional presentó en la Fundació Antoni Tàpies, en Barcelona, la exposición "No Penso Callar", una muestra de más de 30 ilustradores/as sobre la libertad de expresión. Más información.

http://www.amnistiacatalunya.org

20.12.17

Human Rights Watch destaca en segon lloc un "ús excessiu de la força" per part de la policia espanyola l'1-O al seu informe 2017


El referèndum de l'1 d'octubre és el segon tema més detacat del resum de l'any de HRW

Actuació policial en el referèndum de l'1-O
Actuació policial en el referèndum de l'1-O

L'ONG internacional Human Rights Watch, dedicada a investigar, divulgar i denunciar les vulneracions dels drets humans arreu del món, ha inclòs l'actuació policial durant el referèndum de l'1 d'octubre com a segon tema més destacat en el seu recull de violacions dels drets humans de l'any, on ha recollit "les millors 10 històries basades en la quantitat de lectors". Un resum que inclou des de catàstrofes humanitàries fins a "l'augment del populisme que amenaça els valors fonamentals dels drets humans" passant per Rússia i fins a la República del Congo, Birmània o els Estats Units.
El referèndum de l'1 d'octubre a Catalunya és, en concret, el segon tema més destacat del resum de l'any de HRW. La conclusió de l'informe independent sobre l'actuació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, publicat el passat 12 d'octubre, era clar i contundent: aquests cossos policials van fer "un ús excessiu de la força" per impedir les votacions.

Les conclusions de l'informe expliquen que els investigadors "van parlar amb víctimes i testimonis i van analitzar vídeos i fotografies i també proves mèdiques" a Girona, Aiguaviva i Fonollosa:
"La nostra investigació detallada en tres casos ha trobat que els agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil van fer un ús excessiu de la força l'1 d'octubre a Catalunya".
L'informe recordava al govern espanyol que té l'obligació de garantir "una investigació efectiva de les denúncies d'ús excessiu de la força", i recomanava a Espanya "buscar l'ajuda d'un cos internacional d'experts" per reconduir les tensions entre "les autoritats centrals i regionals".


Les denúncies, més llegides de HRW

La història més llegida denunciada per HRW és que el tribunal de Rússia va prohibir els Testimonis de Jehovà el passat mes d'abril. L'alt tribunal considerava que l'organització havia de ser clausurada i els prohibia operar legalment a Rússia. Una sentència que va afectar més de 100.000 fidels dels Testimonis de Jehovà a tot el país.

Els altres temes destacats per darrere dels Testimonis de Jehovà a Rússia i l'actuació de la policia espanyola durant l'1-O són:

3. La discriminació contra els joves LGBT a les escoles nord-americanes. HRW va detectar violència física, l'agressió sexual, l'assetjament verbal, assetjament cibernètic i l'exclusió. En molts casos, denunciaven que els mestres no hi van intervenir, i en alguns altres, els educadors fins i tot van participar-hi.
4. Les dones índies tenen dret a viure sense por a l'agressió sexual. L'organització es va fer ressò que la tribunal suprem de l'Índia va confirmar les condemnes de mort de quatre homes per la brutal violació en grup a una estudiant de Delhi de 23 anys, el 2012, un fet que va indignar el món. De tota manera, HRW reclamava un canvi integral més enllà d'aquest cas.
5. Dos experts de l'ONU trobats morts a la República Democràtica del Congo. Va ser el cas d'un home suec i d'un nord-americà.

Font: CCMA

Per altra banda, més de 500 juristes donen suport a una denúncia internacional per violacions de drets humans l'1-O. Un total de 530 juristes s'han adherit en només quatre dies a la denúncia internacional promoguda pel Col·lectiu Praga per dur davant dels Relators de les Nacions Unides les violacions de drets humans comeses durant la jornada de celebració del referèndum de l'1 d'octubre. L'entitat de juristes catalans ho ha anunciat aquest dimarts i ha avançat que la presentarà "en breu" davant de diversos organismes internacionals de protecció dels drets humans. [...]